Gens i molècules que regulen l'envelliment

Gens i molècules que regulen l'envelliment

L' envelliment és considerat pels investigadors pioners en el seu estudi com una patologia que es pot tractar de manera multimodal. En destaca David Sinclair, prestigiós biòleg australià, investigador a Harvard i pioner en la descripció de les vies genètiques que controlen l'envelliment, que reafirma que «No hi ha cap llei que digui que hem d'envellir».

En els últims anys hi ha hagut un avenç sense precedents en la recerca del camp antiedat i, entre altres coses, s'ha descobert que el ritme de l'envelliment està controlat per diversos gens i processos bioquímics. Aquest és el principal objecte d'estudi de Sinclair i d'aquí sorgeixen els conceptes d'edat biològica i cronològica. Si estimulem correctament els gens que controlen l'envelliment, la nostra edat biològica (l'edat que mostren les cèl·lules) pot ser inferior a la que indica el DNI (edat cronològica). 

 

Quins gens controlen l'envelliment?

Hi ha molts factors que regulen l'envelliment i que estan relacionats entre si. Entre els més destacats hi ha aquests 3 gens:

IMPORTANT:


A l'ADN hi ha tota la informació necessària per fabricar les proteïnes. Són les encarregades de dur a terme les funcions cel·lulars. Per això ens referirem indistintament a una proteïna (per exemple, enzims) o al gen que la codifica (que normalment té el mateix nom que la proteïna)

 

mTOR

Aquest primer gen, mTOR (del seu nom en anglès «mammal Target Of Rapamycin»), s'activa en resposta a la ingesta de proteïna (aminoàcids). Aquesta via té una funció dual: quan hi ha abundància d'aliment, activa processos molt necessaris que consisteixen, entre d'altres, a construir múscul i cremar energia. D'altra banda, quan hi ha dèficit d'aliment (per exemple mitjançant el dejuni) s'activen altres vies relacionades amb la longevitat, com el mecanisme d' autofàgia (un procés de renovació cel·lular mitjançant el qual les cèl·lules reciclen les proteïnes defectuoses). A més, es millora l'activitat dels mitocondris, responsables de generar ATP (energia bioquímica per al nostre cos).

 

AMPK 

El segon grup és AMPK (del seu nom en anglès AMP-activated kinase). Aquest enzim és un sensor de baixa energia: s'activa amb la reducció de la ingesta i amb nivells baixos d'ATP. 

La seva funció principal és generar més mitocondris , que són els responsables de la síntesi d'ATP. Aquest procés és antienvelliment, ja que anem perdent mitocondris a mesura que envellim. 

A això cal afegir que la seva activació ens fa més sensibles a la insulina i permet evitar els pics de glucosa en sang, que són molt perjudicials per a l'organisme. Per tant, per afavorir la longevitat ens interessa augmentar-ne l'activitat. 

A més, l'activació d'AMPK comporta la inhibició de mTOR (la via anterior) i, per tant, l'activació de l'autofàgia, fet que potencia els efectes antienvelliment. 

 

Sirtuïnes

En els humans és un grup de 7 gens que s'activen en resposta a la baixa energia o a nivells baixos d'aminoàcids, és a dir, quan no mengem. La manca d'aliment activa l'enzim NAMPT (nicotinamida fosforibosiltransferasa), que sintetitza el NAD (la «gasolina» que les sirtuïnes necessiten per dur a terme les seves funcions) a partir de la nicotinamida (vitamina B3). Tens més informació sobre aquest mecanisme al nostre article sobre el resveratrol i la quercetina

Activant les sirtuïnes afavorim la longevitat: es repara l'ADN, s'estabilitza el genoma, s'afavoreix la síntesi de mitocondris i d'energia, disminueix la inflamació i s'eliminen radicals lliures perjudicials.

A més, la seva activació comporta una interacció amb les dues vies descrites anteriorment. Augmenta l'AMPK i s'inhibeix mTOR. 

 

Les molècules de la longevitat 

L'evidència científica ha demostrat que hi ha diverses molècules naturals que funcionen i ajuden a millorar la nostra salut i a prolongar la vida. Són els anomenats mimètics de la restricció calòrica. Tenen els mateixos efectes beneficiosos que menjar menys (descrits a l'apartat anterior) sobre els gens que controlen l'envelliment. 

 

 

A continuació t'indiquem alguns compostos antiedat que pots obtenir a Zenement i que David Sinclair inclou a la seva rutina diària, juntament amb les seves  característiques principals, dosis i pauta diària recomanada(*).

 

Molècula Via implicada Funció principal Dosi  Pauta diària
Espermidina mTOR Activació de l'autofàgia 0,5-2 mg Al matí o a la tarda

Berberina


AMPK
Reducció de la glucosa i el colesterol, i síntesi mitocondrial

1.000-2.000 mg

Al matí, a la tarda o a la nit 

Resveratrol

Sirtuïnes
Activació de la reparació de l'ADN
250-2.000 mg

Al matí o al migdia

Quercetina

Sirtuïnes
Senolític, efecte antioxidant i antiinflamatori
1.000 mg màx.
Al matí o al migdia

(*) Recorda que les quantitats recomanades poden variar entre persones. Consulta sempre amb un metge abans de començar a prendre qualsevol d'aquests complements, ja que en cap cas han de substituir una alimentació equilibrada i un estil de vida saludable. 

 

Pots informar-te amb més detall sobre aquests compostos antiedat als nostres articles sobre l' espermidina, la berberina i el resveratrol i la quercetina. A més, et convidem a visitar l'article del nostre blog «9 consells per retardar l'envelliment, viure més i millor», en què repassem alguns hàbits recomanats per envellir de manera saludable.

 

Referències

Gran part de la informació d'aquest article s'ha extret de la sèrie de pòdcasts Lifespan de David Sinclair.