Què és la SOMP i com l'aborda la fórmula
La SOMP (síndrome ovàrica metabòlica poliendocrina) és un dels trastorns endocrins més freqüents en dones en edat fèrtil. És la nova denominació oficial del que fins al maig de 2026 es coneixia com a síndrome d'ovari poliquístic (SOP); el canvi, consensuat internacionalment i publicat a The Lancet, reflecteix millor que la condició afecta les hormones, el metabolisme i la salut general, i no només els ovaris. Durant els pròxims anys conviuran tots dos noms.
S'associa habitualment a cicles menstruals irregulars, resistència a la insulina i un excés d'andrògens que es pot traduir en símptomes com acne, hirsutisme o dificultats ovulatòries. Per això, la fórmula de PCOS Zen actua simultàniament sobre les seves tres dimensions: l'hormonal, la metabòlica i la reproductiva. I per això l'hem reformulada a partir de l'evidència científica més recent. Els dos canvis principals són:
- La proporció de Myo-Inositol i D-Chiro-Inositol passa de 40:1 a 105:1.
-
La berberina passa a una forma liposomal.
A continuació expliquem el perquè de cadascun i què fa cada actiu.
Els inositols: el cor de la fórmula
L'inositol és una molècula present de manera natural a l'organisme i en molts aliments. Al cos hi ha dues formes rellevants per a la salut ovàrica:
-
Myo-Inositol (MI): intervé en la senyalització de la FSH (l'hormona fol·liculoestimulant) dins de l'ovari. És a dir, és clau perquè el fol·licle maduri correctament i per a l'equilibri hormonal ovàric.
-
D-Chiro-Inositol (DCI): participa sobretot en la senyalització de la insulina en teixits perifèrics com el múscul, el fetge o el teixit adipós.
Tots dos són útils, però compleixen funcions diferents. I aquí hi ha la clau del canvi de proporció.
Per què la proporció 105:1
La proporció 40:1 es va popularitzar perquè és la proporció de Myo-Inositol i D-Chiro-Inositol que trobem al plasma sanguini d'una persona sana. Durant anys es va assumir que aquesta era la proporció de referència per a qualsevol complement.
Tanmateix, la recerca dels darrers anys ha matisat aquesta idea: cada teixit té el seu propi equilibri d'inositols, i el plasma no és l'ovari. De fet, al teixit ovàric la proporció és aproximadament de 100:1, és a dir, molt Myo-Inositol i una quantitat molt petita de D-Chiro-Inositol [1].
Per què és important? Perquè l'ovari és un òrgan on el Myo-Inositol ha de predominar clarament. Un excés relatiu de D-Chiro-Inositol a l'ovari no aporta cap benefici addicional i, segons l'evidència disponible, pot ser contraproduent per a la funció ovàrica i l'equilibri d'andrògens [1][2].
Amb la proporció 105:1 ens acostem molt més a aquesta proporció natural de l'ovari. A més, se situa entre dos escenaris que la ciència ja ha estudiat amb bons resultats: el Myo-Inositol sol i la combinació Myo-Inositol + D-Chiro-Inositol en proporcions clàssiques [2][4]. A la pràctica, això significa maximitzar el component més rellevant per a la funció ovàrica (el Myo-Inositol) i mantenir una petita aportació de D-Chiro-Inositol per al seu paper metabòlic.
Dit d'una manera senzilla: més del que l'ovari necessita i menys del que no li cal.
Berberina, en forma liposomal
La berberina és un compost d'origen vegetal molt estudiat en el context de la SOMP. Ajuda a millorar la sensibilitat a la insulina i el perfil lipídic, i actua com a agonista del GLP-1 [3]. Per tant, és una aliada important en la part metabòlica de la fórmula.
L'inconvenient de la berberina convencional és doble:
-
Té una biodisponibilitat molt baixa, de manera que una gran part de la dosi no s'arriba a absorbir.
-
Aquesta fracció no absorbida roman a l'intestí i és la principal responsable de les molèsties digestives (sobretot nàusees) que algunes persones experimenten quan la prenen.
La forma liposomal aborda totes dues qüestions alhora. En encapsular la berberina en liposomes, se'n millora l'absorció i, en reduir la quantitat de berberina lliure que queda a l'intestí, també se'n millora la tolerància digestiva. El resultat és una fórmula que manté l'efecte metabòlic buscat i ofereix una experiència més còmoda a qui la pren.
La resta de la fórmula, actiu per actiu
PCOS Zen no és només inositols i berberina. La fórmula inclou micronutrients seleccionats pel seu paper en el metabolisme hormonal, la regulació de la glucosa i la fertilitat:
-
Zinc: contribueix a la fertilitat, al metabolisme dels hidrats de carboni i a la funció immunitària [5].
-
Vitamina B6: participa en l'equilibri hormonal, la reducció de la fatiga i el metabolisme energètic [6].
-
Vitamina B9 (L-metilfolat de calci): afavoreix la divisió cel·lular i la funció psicològica. Utilitzem la forma metilada, que l'organisme pot aprofitar directament [7].
-
Seleni: contribueix a la funció tiroïdal i protegeix davant l'estrès oxidatiu [8].
-
Crom: ajuda a regular la glucèmia millorant l'acció de la insulina [9].
-
Vitamina D3: intervé en la salut òssia i muscular —inclosa la musculatura uterina— i en el sistema immunitari [10].
-
Vitamina B12: essencial per a la formació de glòbuls vermells, el metabolisme cel·lular i el sistema nerviós [7].
En conjunt, són 10 ingredients que actuen sobre les tres dimensions de la SOMP: l'hormonal, la metabòlica i la reproductiva.
PCOS Zen és un complement alimentari i no substitueix una dieta variada i equilibrada ni un estil de vida saludable. No superis la dosi diària recomanada. Si estàs embarassada, en període de lactància, segueixes un tractament amb hipoglucemiants o tens alguna condició de salut, consulta el teu professional sanitari abans de començar.
Referències
Canvi de nomenclatura de SOP a SOMP: consens internacional publicat a The Lancet (maig de 2026), avalat per 56 organitzacions científiques i de pacients i per l'Organització Mundial de la Salut.
[1] Unfer, V., Dinicola, S., Laganà, A. S., & Bizzarri, M. (2020). Altered Ovarian Inositol Ratios May Account for Pathological Steroidogenesis in PCOS. International Journal of Molecular Sciences, 21(19), 7157. https://doi.org/10.3390/ijms21197157
[2] Lete, I., Martínez, A., Lasaga, I., Centurión, E., & Vesga, A. (2024). Update on the combination of myo-inositol/d-chiro-inositol for the treatment of polycystic ovary syndrome. Gynecological Endocrinology. https://doi.org/10.1080/09513590.2023.2301554
[3] Jurgiel, J., Graniak, A., Opyd, P., Zawodny, T., & Lis, M. (2024). The role of berberine in polycystic ovary syndrome, a summary of knowledge. Ginekologia Polska, 95(4), 276-284. https://doi.org/10.5603/gpl.95138
[4] Kachhawa, G., Senthil Kumar, K. V., Kulshrestha, V., Khadgawat, R., Mahey, R., & Bhatla, N. (2022). Efficacy of myo-inositol and d-chiro-inositol combination on menstrual cycle regulation and improving insulin resistance in young women with polycystic ovary syndrome: A randomized open-label study. International Journal of Gynaecology and Obstetrics, 158(2), 278-284. https://doi.org/10.1002/ijgo.13971
[5] Dhar, S., Yadav, R., & Tomar, A. (2024). Serum Zinc Levels in Women with Polycystic Ovarian Syndrome are Lower as Compared to Those without Polycystic Ovarian Syndrome: A Cohort Study. Journal of Human Reproductive Sciences, 17(1), 25-32. https://doi.org/10.4103/jhrs.jhrs_8_24
[6] Jovanovic, F., Sudhakar, A., & Knezevic, N. N. (2022). The Kynurenine Pathway and Polycystic Ovary Syndrome: Inflammation as a Common Denominator. International Journal of Tryptophan Research, 15, 11786469221099214. https://doi.org/10.1177/11786469221099214
[7] Carrasco-Cabezas, M., Assmann, T. S., Martínez, P., Cerpa, L., Calfunao, S., Echiburú, B., Maliqueo, M., Crisosto, N., & Salas-Pérez, F. (2024). Folate and Vitamin B12 Levels in Chilean Women with PCOS and Their Association with Metabolic Outcomes. Nutrients, 16(12), 1937. https://doi.org/10.3390/nu16121937
[8] Zhao, J., Dong, L., Lin, Z., Chen, L., & Li, Z. (2023). Effects of selenium supplementation on Polycystic Ovarian Syndrome: A systematic review and meta-analysis on randomized clinical trials. BMC Endocrine Disorders, 23(1), 33. https://doi.org/10.1186/s12902-023-01286-6
[9] Hamsho, M., et al. (2025). Therapeutic effects of chromium supplementation on women with polycystic ovarian syndrome: A systematic review and meta-analysis. Endocrinología, Diabetes y Nutrición. https://doi.org/10.1016/j.endinu.2025.501578
[10] Kazeminia, M., et al. (2024). The effect of vitamin D on the hormonal profile of women with polycystic ovarian syndrome: a systematic review and meta-analysis. Middle East Fertility Society Journal, 29, 45. https://doi.org/10.1186/s43043-024-00201-w
Escrit per: David Valhondo - Director tècnic / químic
