L' envelliment es caracteritza per la pèrdua progressiva de les funcions cel·lulars i provoca el deteriorament gradual del cos. És la causa principal de patologies que apareixen sovint amb l'edat, com la diabetis tipus II, els trastorns cardiovasculars i les malalties neurodegeneratives.
La comunitat científica s'ha centrat a explicar què passa dins de les nostres cèl·lules quan envellim i quins són els trets distintius de l'envelliment. Si tractem una d'aquestes marques podem alentir l'envelliment, però si les tractéssim totes podríem aconseguir un augment enorme de l'esperança de vida mitjana.
Els 9 trets distintius de l'envelliment
El deteriorament de les funcions cel·lulars té com a conseqüència l'envelliment, que es caracteritza per canvis successius que el cos experimenta amb el pas del temps (trets distintius de l'envelliment). Són els següents:
1. Inestabilitat genòmica
S'observa un augment de la tendència a presentar mutacions (canvis en la seqüència) a l'ADN. Aquestes mutacions es deuen a factors interns, com els derivats d'una inflamació, i/o a agents externs, com el fum del tabac, que van acumulant danys amb el pas del temps.
2. Escurçament dels telòmers
Cada vegada que la cèl·lula es divideix, els telòmers (estructures situades al final dels cromosomes) s'escurcen. El procés es repeteix fins que arriben a una longitud crítica que ja no permet més divisions (el que es defineix com a límit de Hayflick) i la cèl·lula mor.
3. Alteracions epigenètiques
Són canvis que influeixen en l'expressió gènica però que no afecten la seqüència de l'ADN. Les alteracions epigenètiques es deuen a l'edat i a factors ambientals, com l'alimentació, l'exercici, els medicaments i les substàncies químiques. Així mateix, alguns exemples d'aquestes alteracions poden ser la metilació de l'ADN, és a dir, afegir o eliminar de l'ADN grups químics anomenats grups metil, o els canvis en les proteïnes (histones) que s'uneixen a l'ADN per formar els cromosomes, entre d'altres. De fet, el Dr. Sinclair, pare de la «Teoria de la informació de l'envelliment», defineix de manera senzilla l'envelliment com la pèrdua d'informació epigenètica a les nostres cèl·lules amb el pas dels anys.
4. Pèrdua de la proteòstasi
Al llarg de tota la vida, les proteïnes es descomponen, es reciclen i es reconstrueixen contínuament en un procés finament equilibrat anomenat homeòstasi de les proteïnes o «proteòstasi». Les proteïnes són essencials per al nostre organisme, ja que constitueixen les cèl·lules i duen a terme la major part de les seves funcions. L'envelliment es caracteritza per la pèrdua d'aquest equilibri.
5. Desregulació de la detecció de nutrients
En destaca la resistència a la insulina. Amb l'edat hi ha factors com l'estrès oxidatiu, la inflamació, l'alteració de l'activitat enzimàtica i l'acumulació d'àcids grassos dins de les cèl·lules que poden contribuir a reduir la sensibilitat a la insulina. És a dir, les cèl·lules no hi reaccionen tan bé com haurien de fer-ho i l'organisme perd progressivament la capacitat de regular els nivells de sucre en sang.
La resposta a la insulina es pot millorar mitjançant l'activació d'alguns dels gens que regulen l'envelliment (que actuen com a sensors dels nutrients que ingerim), per exemple, amb la restricció calòrica o el dejuni intermitent.
6. Disfunció mitocondrial
Els mitocondris són orgànuls que produeixen energia en gairebé totes les cèl·lules i ho fan combinant oxigen amb les molècules de combustible (sucres i greixos) procedents dels aliments. A mesura que les cèl·lules i els organismes envelleixen, l'eficàcia dels mitocondris tendeix a disminuir. Quan els mitocondris són defectuosos, les cèl·lules no tenen prou energia i, a més, les molècules d'oxigen i de combustible que no s'utilitzen s'acumulen i causen danys a les cèl·lules.
7. Senescència cel·lular
La senescència és un procés en què les cèl·lules queden en un estat «zombi»: han arribat al final de la seva vida útil però no moren. Presenten danys en l'estructura i el seu metabolisme s'altera. En envellir, aquestes cèl·lules s'acumulen als teixits i secreten substàncies nocives i inflamatòries al seu entorn. Això contribueix a l'aparició de malalties associades amb l'edat. És diferent de la mort cel·lular programada, anomenada apoptosi, que té la funció d'eliminar les cèl·lules no viables per evitar la formació de tumors.
8. Esgotament de les cèl·lules mare
Aquestes cèl·lules són capaces de generar cèl·lules noves per reparar els nostres teixits i òrgans, però durant l'envelliment es tornen disfuncionals o moren. En conseqüència, la seva quantitat disminueix i els nostres teixits es renoven molt menys.
9. Alteració de la comunicació intercel·lular
És la transferència d'informació d'una cèl·lula a una altra mitjançant senyals fisicoquímics, com les hormones o els impulsos nerviosos. Aquest procés és imprescindible per «organitzar» les funcions de l'organisme i mantenir-lo sa i en equilibri. Si s'altera, es produeixen reaccions inflamatòries i canvis en la composició de l'entorn cel·lular que condueixen a les disfuncions pròpies de l'envelliment.
Ara que ja saps quins són els seus trets distintius, et convidem a visitar l'article del nostre blog «9 consells per retardar l'envelliment, viure més i millor» en què repassem alguns hàbits recomanats per envellir de manera saludable. També et pot interessar el nostre article sobre els gens i les molècules que regulen l'envelliment i els articles que parlen de la berberina, l' espermidina, el resveratrol i la quercetina, tots complements alimentaris relacionats amb la longevitat.
